dimecres, 24 de novembre del 2010

CONÈIXER CASA TEVA

Sovint les persones jutgem el caràcter d'altres; que si aquest és egoista, que si l'altre és massa sensible o massa fred... i normalment, això que critiquem és alguna característica que evidentment no reconeixem en nosaltres mateixos.

Un dels beneficis del creixement personal i de la teràpia és que et dóna la oportunitat de veure aspectes de tu mateix que no coneixies o que coneixies molt superficialment. Alguns d'ells són més agradables de conèixer que d'altres però en el fons tots són parts d'un mateix i cada una ens pot fer servei en una situació determinada. Així que el que veies com una característica teva, de cop és només un recurs, i no tens sols aquell que ja coneixies sinó que disposes també d'alguns de nous per poder escollir en cada situació el més adient. Per exemple, algú que es considera generós pot conèixer també la seva part més egoista i després en cada situació decidir si vol donar o no el que li demanen. O algú que es creu extrovertit pot conèixer la seva part introvertida i després permetre's comportar-se de forma més introvertida si així ho necessita.

I què passarà quan jo em permeti comportar-me d'una manera que fins aleshores no em permetia? que passarà amb el judici que emetia als que tenien aquest comportament? De cop resultarà que ens adonarem que allò que ens semblava tant criticable resulta que ara no sols no és criticable sinó que a més a més és comprensible. El dia que em demanin un favor i gosi dir que no potser acceptaré més fàcilment els nos que després pugui rebre.

D'aquesta forma ens tornem persones més lliures, més humils, més tolerants i més respectuoses amb les formes de funcionar diferents a la nostra.

En Gestalt sovint he sentit la metàfora de la casa. Imaginem que vivim en una casa de 5 habitacions però només en coneixem 2. I ja vivim bé, però sempre ho hem d'acabar fent tot en un d'aquests dos espais coneguts. Com seria de cop veure que en tinc 5 d'habitacions i que cada tasca la puc fer en l'habitació que més em convingui; potser una serà més freda i m'anirà molt bé a l'estiu o una altra és molt àmplia i serà fantàstica per quan ens reunim uns quants... Segur que cada habitació m'oferirà les seves possibilitats. Doncs bé, amb les parts d'un mateix és exactament igual.

Així, un procés de teràpia o creixement personal és una invitació a conèixer les diverses habitacions de casa teva. I sovint les persones pensem que vivim en un pis petit i ens acabem adonant que vivim en una gran masia, amb habitacions de tota mena disponibles per a ser utilitzades quan ens facin falta.

7 comentaris:

  1. Nena, m'estic adonant que tinc una neboda que és un "coco". Molt bé, m'agrada aquest eixamplament d'un mateix que proposes.

    ResponElimina
  2. Molt ben explicat i molt cert!!! Ho veig contínuament en moltes situacions del dia a dia i en teràpia. A mi em passa, i a moltes persones del meu voltant també. Una abraçada i endavant! Felicitats pel blog, és excel·lent!

    ResponElimina
  3. Hola, "cosineta". Cento molt cert tot el que dius i encara m'he sentit mès unida a tu. Et veig com el meu reflexe en moltes de les coses que fas en aquest joc màgic que es la vida. El Ioga, el Reiki, les constelacions familiars i la dansa tambè m'hi han portat a experimentar a sentir i ha treballar aquestes emocions internes per desprès ajudar als demès. Es fantastic!!! i sento que.... T'estimo!!! T'envio força, Amor i Prosperitat per què
    segueixis endevant. A veure si ens veiem aviat i ho poguem compartir tot aixó!!

    ResponElimina
  4. Sí, és curiosa la metàfora de la casa. Jo tot sovint quan arreglo alguna habitació o algun espai de casa meva, m'adono que també se'm remenen emocions, temes pendents o sento que faig avenços en el meu procés. Per exemple, quan vaig trobar un moble per al rebedor, vaig adonar-me que en aquell moment estava com molt posada en treballar el fet d'obrir-me als altres per a millorar les meves relacions, el rebre, que és precisament la funció que té rebedor de casa... I te'n podria explicar molts, d'exemples d'aquest tipus. Visca la metàfora de la casa!!! Gràcies, Magalí, per la difusió dels teus articles!

    ResponElimina
  5. M'agrada molt l'article! La metafora de la masia esta molt ben trobada. Me'n vaig a picar a l'habitacio del costat, espero que no sigui la segona habitacio que ja conec. Un peto i moltes gracies per ampliar-nos el mapa.

    ResponElimina
  6. M'ha encantat el teu article. M'agrada sobretot el missatge de permetrem ser allò que pensava que jo no era i com soc capaç d'acceptar ser diferent. Això conecta amb la tolerancia d'accepatar el que es diferent que jo. Dos missatges que m'alliberan i em permeten creixer.
    Gracies!!!

    ResponElimina
  7. Magalí, quin blog tan interessant. Gràcies per compartir tot això. Porto una estona llegint i estic recordant per què m’agradava tant parlar amb tu. Et felicito per haver aconseguit treballar en el que més t’agrada. Ets tot un exemple.

    ResponElimina