Avui he decidit canviar el nom del blog pensant que tant el blog en si com la teràpia a la que em dedico tenen quelcom en comú. Tots dos s'aniran enriquint d'experiències i això els farà créixer.
Crisàlide. Crec que aquest nom inspira transformació, evolució natural i té una fonètica tranquila, com una carícia que cuida. Similar doncs a un procés terapèutic, de creixement personal, acompanyat però alhora natural. Tot i les resistències que s'han de trencar, com quan les crisàlides s'envolten d'un capoll i després n'han de sortir papallones, també és un procés curós, suau i en el que un en surt reforçat i més lliure. Com la papallona quan surt i pot marxar volant lluïnt la preciositat dels colors de les seves ales.
Magalí, he trobat "casualment" un poema que vull compartir amb tu, molt a propòsit del teu bloc:
ResponEliminaCrisàlide
Petita larva que dorms
a dins d'un bressol de seda,
tindràs somnis de palaus,
de galants i de princeses.
Però quan et llevaràs
amb ales de papallona
t'estimaràs més les flors
que les sedes i les joies.
Núria Albó