Quantes vegades no hem anat deixant alguna cosa que hem de fer perque ens feia mandra, i la cosa s'ha eternitzat? Per exemple, un encàrrec, una trucada, estudiar una matèria que no ens agrada, un treball que estem acabant l'últim dia, prendre una decisió que ens costa.. I durant tot el temps que anem aparcant el tema pendent, anem seguint amb la nostra vida amb un cert pes, el pes de la necessitat d'afrontar la situació, de tancar el tema.
Mentre allò és obert, no para de molestar-nos, com una mosca pesada que volem fer fora i torna i torna. Evidentment quan el tema que deixem obert és una tasca quotidiana, el pes és molt més portable, però quan aquest és un tema relacionat amb els nostres vincles afectius, amb les nostres emocions, el pes és mes notable. Per exemple, l'enfado amb un amic, un ressentiment amb un familiar, sobretot si és molt proper (pares, fills, germans...). Hi ha persones que caminen per la seva vida amb unes motxilles emocionals molt plenes i pesades...
Una de les principals tasques de la Teràpia Gestalt és poder tancar aquests temes oberts, siguin històries que vénen des de la infantesa o situacions molt més recents. Però unes i altres sovint porten molta càrrega emocional associada i molt de patiment. Se'n diu tancar una gestalt i no consisteix pas a reestablir el vincle afectat, o almenys no forçosament, sobretot perque per a poder reestablir el vincle fa falta la col·laboració de les dues parts, però sí que es tracta de poder fer la nostra part, la que ens toca a nosaltres per a poder quedar-nos en pau en relació al tema o persona concrets. És un alliberament emocional gran, un buidar la motxilla d'un pes que hi ha estat massa temps... Com seria poder viure la meva vida sense aquest pes?
Mentre allò és obert, no para de molestar-nos, com una mosca pesada que volem fer fora i torna i torna. Evidentment quan el tema que deixem obert és una tasca quotidiana, el pes és molt més portable, però quan aquest és un tema relacionat amb els nostres vincles afectius, amb les nostres emocions, el pes és mes notable. Per exemple, l'enfado amb un amic, un ressentiment amb un familiar, sobretot si és molt proper (pares, fills, germans...). Hi ha persones que caminen per la seva vida amb unes motxilles emocionals molt plenes i pesades...
Una de les principals tasques de la Teràpia Gestalt és poder tancar aquests temes oberts, siguin històries que vénen des de la infantesa o situacions molt més recents. Però unes i altres sovint porten molta càrrega emocional associada i molt de patiment. Se'n diu tancar una gestalt i no consisteix pas a reestablir el vincle afectat, o almenys no forçosament, sobretot perque per a poder reestablir el vincle fa falta la col·laboració de les dues parts, però sí que es tracta de poder fer la nostra part, la que ens toca a nosaltres per a poder quedar-nos en pau en relació al tema o persona concrets. És un alliberament emocional gran, un buidar la motxilla d'un pes que hi ha estat massa temps... Com seria poder viure la meva vida sense aquest pes?
És ben cert, Magalí, que tots portem una motxila a l'esquena. I també, com dius, que com més d'aprop et toquen els temes pendents, més pesada és la càrrega. Crec que la única forma de desfer-se d'aquest pes és enfrontar la situació i resoldre-la (com a mínim pel que fà a la teva part), però aixó és més fàcil de dir que de fer, almenys per a mi.
ResponEliminaMolt bó el tema i molt ben dit tot. M'agrada.